PRIMERA REFLEXIÓ: ÉS POSSIBLE EL CANVI D’ACTITUD RACISTA?

Una pel·lícula que reflecteix molt bé el tema del racisme i com és possible el canvi d’actitud racista és l’anomenada “Salomón”.

El visionat d’aquesta pel·lícula m’ha fet veure clarament que sí que és possible el canvi d’actitud racista. Fent referència en ella, penso que l’home gran no està acostumat a veure gent nouvinguda al seu poble i no els accepta a causa de la seva diferència cultural i física.

Moltes vegades es jutja a la gent immigrant sense conèixer a l’individu, només pel simple fet que no ha nascut al nostra país, “que ve de fora” o perquè no té el mateix color de pell que nosaltres. Es tenen prejudicis de les persones d’altres països i cultures a causa del desconeixement que en tenim d'ells i el camí més fàcil és rebutjar-los i aïllar-los de les nostres vides, fet que pot provocar la seva marginació. Sovint l'estat d'opinió de la nostra societat, la qual ressalta les experiències o fets negatius dels immigrants com pot ser el fet de que s'aprofitin dels ajuts oficials, ja siguin econòmics, sanitaris o socials..., també que participin en fets delictius com robatoris i atracaments, treball il·legal...,  és una de les causes de la marginació d'una bona part de les persones nouvingudes. Per tant, es crea una opinió generalitzada de que tots els immigrants són o poden ser conflictius. D'altra banda, no tenim en compte la part positiva de la immigració, com per exemple que fan feines que nosaltres rebutgem per pura comoditat, tampoc valorem l'enriquiment cultural i social que suposa la convivència amb els nouvinguts i personalment penso que trencar les barreres entre cultures, races i models de viure és un camí cap a l'enriquiment i maduració personal.

Penso que moltes vegades no es donen oportunitats a la gent nouvinguda i que això fa que no s’acabin d’integrar. Per aquest motiu, si els consideréssim com un igual a nosaltres segurament moltes de les actituds racistes canviarien, ja que podríem conèixer a la persona com a tal, no com un nouvingut.

Finalment, crec que no fa falta una recompensa material per a canviar l’actitud racista, com s’ha vist en la pel·lícula de Salomón, sinó que el que crec que seria necessari és tot un treball o campanya de sensibilització, provocant un canvi d'actitud de la societat cap al col·lectiu immigrant. 

EL PRIMER DIA…

En primer lloc haig de dir que el primer dia de l’assignatura m’ha sorprès positivament ja que ha estat original i amè i hem tractat el tema del racisme, el qual m'interessa molt.

Un cop s’ha presentat l’Enric, el professor, ens ha convidat a fer una activitat sobre el Racisme, la qual consistia en posar-nos un seguit d’opinions, com per exemple “En general, la gent és racista?” i havíem de puntuar cada afirmació de l’1 al 5, és a dir, de gens d’acord a totalment d’acord. Cada afirmació havia d’estar puntuada des de l’opinió personal, del què pensa el nostre entorn fins què creiem que pensa el món en general. Un cop fet això hem comentat globalment alguna de les afirmacions, com per exemple si els immigrants tenen més avantatges enfront a nosaltres a causa de les ajudes que se’ls ofereix, o si hauria de ser diferent la formació als nouvinguts..., després les hem comparat amb els companys i hem reflexionat sobre elles. 

Personalment, destaco aquesta activitat molt positivament, ja que és una bona manera d’introduir-nos a l’assignatura i fer-nos reflexionar sobre el tema.

Seguidament l’Enric ens ha explicat el funcionament, metodologia, temari, objectius i l’avaluació de l’assignatura.

A l’última part de la classe ens ha posat un vídeo, anomenat Salomón, en el qual es reflecteix el canvi d’actitud d’un home racista, en aquest cas per una recompensa material.

Finalment, vull dir que he sortit molt satisfeta de l’assignatura i amb moltes ganes d’aprendre, ja que crec que em pot aportar i puc aprendre aspectes molt interessants, per a créixer una mica més com a persona i endinsar-me una mica més en aquest món, de la Interculturalitat i Immigració.

I ja per acabar, en relació a aquest tema, m’agradaria destacar una notícia que he trobat al diari “El País”, la qual va tenir molt ressò quan va succeir, "Agresión racista en un tren de Barcelona". Els fets van ocórrer el 7 d'octubre de 2007, al vagó d'un tren dels Ferrocarrils de la Generalitat, quan un jove de 21 anys es fixa en una menor sud-americana, la qual viatjava sola. El jove, amb una actitud clarament racista, la va insultar i agredir vàries vegades pel simple fet de ser equatoriana. Finalment va ser condemnat a 8 mesos de presó, va haver de pagar una multa de 360 euros per a una falta de maltractament i va haver d’indemnitzar a la víctima amb 6000 euros, pels danys morals que li va causar l’agressió.

Aquest succés al tren és un clar exemple d’actitud racista, ja que el jove agredeix i insulta a la menor pel simple fet de ser d’un altre país, de la seva diferència cultural i física, ja que en cap moment es veu com la noia provoca al jove. Fets d’aquest tipus avui dia són freqüents, per aquest motiu penso que seria important donar-los més pes i prendre mesures considerables per a intentar aturar-ho.

Tot seguit us adjunto la notícia:

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Agresion/racista/tren/Barcelona/elpepusoc/20071022elpepusoc_8/Tes

I el visionat del vídeo, per a què veieu l'escena:

http://www.elpais.com/videos/espana/Detenido/hombre/agredio/joven/ecuatoriana/metro/Barcelona/elpepusoc/20071022elpepunac_11/Ves/

PRESENTACIÓ...

Em dic Anna Mata Ollé, visc en un poble de l’Alt Penedès anomenat Sant Pau d’Ordal, tinc 22 anys i estic estudiant Tercer de Pedagogia, a la Universitat de Barcelona.

Relacionat en el món educatiu he treballat de monitora de menjador escolar i en una casa de colònies a Altafulla.

En aquest blog hi exposaré reflexions personals, notícies, vídeos, anècdotes, vivències… relacionats amb el tema de la Interculturalitat, com per exemple  temes tant importants com el racisme, la immigració, la diversitat...

Espero que us agradi!