..."El Emigrante"...

Cançó: "El Emigrante", de Celtas Cortos.

He decidit adjuntar aquesta cançó al meu blog ja que penso que la lletra descriu amb contundència i mostra les condicions , precàries i difícils, en què es troben els immigrants que emigren del seu país per a intentar millorar la seva condició de vida i buscar sortida a la pobresa i precarietat en què viuen al seu país. Però resulta que tot el que pensaven i imaginaven, que la seva vida canviaria cap a millor i sortirien de la pobresa mai arriba, es troben amb dificultats per a sortir endavant al dia a dia, precarietat, sense feina, exclusió i marginació, dificultat per adaptar-se, i un llarg etcètra.

"Un home mata a dos venedors ambulants africans a Florencia i després es suicida", 13/12/2011

Un home ha matat a dos venedors ambulants africans i ha ferit a tres més en un tiroteig, aparentment per motius racistes, en el cor de la ciutat italiana de Florencia. Després, segons ha informat la policia, s'ha suïcidat.

Les autoritats han dit que es tracta d'un ultradretà de 50 anys, Gianluca Casseri, qui va aparcar el seu cotxe en el nord de la plaça Dalmazia a l'hora de l'esmorzar. Acte seguit es va aixecar i va començar a disparar amb la pistola, han explicat els testimonis.

Després del tiroteig, l'autor dels trets va tornar al seu vehicle i va marxar abans d'obrir foc de nou, dues hores més tard, al mercat central de Sant Lorenzo, va ferir a dos venedors més.

La policia ha anunciat que, finalment, l'autor dels trets va tornar cap al vehícle i es va disparar a la gola. Aquest era escriptor i editor d'una revista dedicada als fans de JRR Tolkien, qui va escriure "El Senyor dels anells".

Pel què fa a la meva opinió personal, després de llegir aquesta imapctant notícia, en primer lloc, no em puc creure com en el món poden existir persones com aquest senyor que siguin capaces de matar, sense cap tipus d'escrupul, pel simple fet de ser persones immigrants. Per tant, ens trobem davant un cas totalment racista. Crec que, actualment, en la societat en què vivim, on hem evolucionat i estem evolucionant cap al multiculturalisme i a la diversitat de cultures, aquests casos no haurien d'existir, sinó que hauríem de respectar i conviure conjuntament sense conflictes, veient aquest fet com un aspecte positiu per a la nostra cultura.

D'altra banda, al llegir aquesta notícia també m'han vingut casos quotidians més cercans, racistes, que he observat personalment i que al dia a dia es donen a la societat en què vivim. Recordo un cas racista, en què un grup de joves, situats a un parc de Barcelona, començaven a insultar a un grup de joves marroquins, sense que aquests els molestessin ni provoquessin. Els joves espanyols seguidament els van començar a tirar botelles, pedres i tot el que tenien per mà. El cas va acabar en què la policia va haver d'intervenir.

Per tant, al veure que aquests fets, en més o menys gravetat, es donen al dia a dia i que no van en menor mesura, sinó tot el contrari, crec que és fonamental que es prenguin mesures dràstiques, però també penso que és un tema molt difícil de solucionar i controlar.

Carlos Navarro (El Yoyas) i la immigració a "Catalunya Opina"

Us penjo un vídeo que he trobat a la pàgina web "Yotube", del 14 de novembre de 2011, que m'ha semblat interessant, el qual ens mostra un debat en el programa català "Catalunya Opina" sobre la immigració a Catalunya, principalment com afectaran les retallades a aquest col·lectiu.

En el debat, els convidats discuteixen sobre si les retallades (sobretot sanitària) que s'estan realitzant, i es realitzaran encara més a Catalunya, afectaran més al col·lectiu immigrant. En aquest podem veure-hi la participació de Carlos Navarro, "El Yoyas".

Durant el debat es veuen diferents discussions entre Carlos Navarro, "El Yoyas" i la noia Marroquí, on aquest es mostra amb una actitud racista, defensant que tots els immigrants haurien d'anar al seu país ja que no són espanyols i que aquests reben més ajudes que un espanyol nascut aquí a Catalunya. També creu que els immigrants ens "roben" la feina ja que aquests accepten treballar a canvi d'un sou més baix, fet que un català nascut aquí no accepteria aquestes condicions.

Personalment, analitzant les diferents opinions dels convidats penso que tots som iguals davant aquestes retallades, per tant, no s'han de marginar ni excloure d'aquesta societat els immigrants, sinó que si tenen la nacionalitat espanyola i conviuen a Catalunya tenen els mateixos drets que un ciutadà espanyol, nacut aquí a Catalunya. Per tant, la sanitat pública no ha de desfavorir a les persones amb més necessitats, com són els immigrants.

D'altra banda, si que estic d'acord quan en Carlos defensa la idea de que els immigrants reben més ajudes que els espanyols, fins i tot quan estem en època de crisi. Penso que tots tenim els mateixos drets, per tant, crec que aquestes ajudes, i més en temps de crisis, s'haurien d'eliminar, ja que molts catalans estan en pitjors condicions que els immigrants.

 

... Somnis Atrapats ...

"Somnis Atrapats" és un documental, dirigit per Marc Faro i Anna Teixidó, que mostra com els efectes de l’actual crisi econòmica han obligat a molts estrangers a prendre decisions a contracor.
Molts van emigrar a la vella Europa pensant que trobarien un futur millor però, per la majoria, els seus somnis han quedat atrapats. El teló de fons d’aquest documental són quatre històries que conflueixen a Salt (Gironès), una de les poblacions amb més percentatge d’immigració de Catalunya. En un moment en què les autoritats encara no han trobat la fòrmula per gestionar aquest fenòmen, s’hi mostra no només com la recessió econòmica està afectant aquest col·lectiu sinó també com els immigrants mantenen les seves tradicions lluny del país d’origen.


Els protagonistes, dos germans marroquins, una parella brasilera que espera un fill, una adolescent gambiana a l'espera d'un matrimoni concertat, i un empresari sijh a l'espera del reagrupament familiar de la seva dona i dos fills, ens deixen penetrar a la seva quotidianitat. Visions de Salt i lleus incursions al Marroc, al Centre d'Internament d'estrangers, a Brusel·les són els escenaris de la pel·lícula, tot i que, potser hauríem d'indicar que el veritable espai filmat és la desesperança dels seus actors accidentals.

La càmara ens mostra les escasses alegries i les immenses misèries del que representa la immigració. I aquestes circumstàncies, que aboquen a una precària coexistència, són les claus per comprendre les periòdiques sacsejades de la malaurada història d'aquesta població del Gironès.

Tot seguit us deixo dos links per a què pugueu veure un petit tros del documental:

http://www.youtube.com/watch?v=XfZGzGSscQQ
http://www.youtube.com/watch?v=aRFlI7FD-Ag&feature=related

“Una juez de Barcelona somete a cuestionarios de cultura general a los extranjeros para darles la nacionalidad”

Aquesta notícia, Un "trivial" para ser español, extreta del diari El Pais el dia 10 d'octubre de 2011 explica com una jutja de Barcelona, des de fa dos mesos, per a donar-los la nacionalitat espanyola als estrangers que viuen a Barcelona els passa un examen que consisteix en realitzar un qüestionari de cultura general (història d'Espanya), on s'hi exposen preguntes com: qui va ser Carrero Blanco?; cita i explica un article de la Constitució espanyola; a on acaba el Camí de Santiago?; o preguntes de caire més personal com, què pot aportar vostè a aquest país?.                                                                                                                                                                                               Seu Registre Civil de Barcelona

Aquí us deixo l'examen complert que realitza la jutjesa als immigrants que volen tenir la nacionalitat espanyola:

Extranjeros a examen

- Motivos por los que quiere ser español

- ¿Qué cree que aporta al país?

- ¿Qué le gusta de España?

- Nombre dos deportistas españoles

- Diga el nombre de dos escritores españoles

- ¿Cuál es la obra más famosa de Cervantes?

- ¿Dónde termina el camino de Santiago?

- Moneda actual y moneda anterior en España

- ¿Forma parte España de la Unión Europea?

- ¿Cuantas comunidades autónomas hay en España?

- Diga algún artículo de la Constitución Española y explique alguno

- ¿Existe la pena de muerte en España? ¿Y la cadena perpetua?

- ¿Quién es el presidente de la Generalitat?

- ¿Quién fue el presidente del Gobierno en la transición?

- ¿Quién fue Carrero Blanco?

- Fecha del golpe de Estado

- Nombre a cinco reyes de España

- ¿Qué cordillera separa España de Francia?

- ¿Puede decir el nombre de algunas de las islas de las Canarias?

- ¿Que dos países forman la península Ibérica?

Personalment penso que aquest tipus de recurs que imparteix aquesta jutgesa és totalment equívoc ja que, per una banda, el fet de saber o no contestar aquestes preguntes no vol dir que tinguin interès d'integrar-se més al nostra país i cultura. Moltes de les persones que han nascut aquí a Espanya si se'ls realitzés aquest qüestionari tampoc sabrien contestar algunes de les preguntes, i ningú els hi treu la nacionalitat.

És una manera o escusa per a negar-los la nacionalitat espanyola, per a posar-los una

traba, per tant, aquesta senyora té una actitud de certa obstrucció a la integració dels nouvinguts. Crec que no fa falta realitzar aquest examen als estrangers per a que demostrin el seu coneixement de la cultura del país, com a signe d'integració social, sinó que hi ha altres mètodes per a fer-ho.

A més, penso que el que no poden fer és realitzar aquest qüestionari segons l'estat d'ànim  de la jutgesa. A Alemanya o EEUU, per exemple, hi ha examens d'aquest tipus però igual per a tothom. A més, a als immigrants els donen un qüestionari per a què l'estudïis i sàpigues quines preguntes et poden sortir. Però en aquest país no funciona així, sinó que depenent de la ciutat, del jutge o de la radicalització o pensament d'aquest et fan preguntes o no i moltes d'aquestes abusrdes. Almenys, si es realitzen aquest tipus d'examens, cosa que em sembla totalment injust, que estiguin unificats i iguals per a tothom i amb tota la informació necessària per a què el que es presenti tingui coneixement del que es trobarà el dia de l'examen.

...COM ENS VEU LA GENERACIÓ ADULTA? TENIM LES MATEIXES OPORTUNITATS QUE ELLS? L'IMPACTE DELS VALORS...

La classe de dimecres 19 vam fer un petit debat sobre tres qüestions molt interessants:

Com ens veuen la generació adulta?, Tenim les mateixes oportunitats que ells?,

Impacte dels valors.

Contestant a les preguntes, personalment penso que com molt bé vam dir a classe, degut al seu recorregut vital més llarg, la generació adulta ens veu irresponsables i immadurs ja que ens diuen que ells tenen més experiència en la vida.

Pel què fa a la segona pregunta, crec que les oportunitats que tenim envers a la generació adulta no són les mateixes, sinó que són diferents, a causa de l'estat canviant de la societat en què vivim. Fins i tot m'atrabeixo a dir que tenim més oportunitats la nostra generació i les que estan creiexent darrera nostra a causa de la gran quantitat de recursos (formatius, de mobilitat, comunicació...) que hi ha actualment. Potser, abans, hi havia més oportunitat pel què fa l'àmbit del treball, del tenir una feina segura de per vida, i ara tot això ha canviat.

I ja per acabar, contestant a la última pregunta, el meu referent a seguir han estat els meus pares ja que han estat ells els que m'han inculcat una serie de valors (respecte, empatia, compartir, ...) i que m'han fet ser millor persona. També, l'escola és un lloc on indirectament t'intenen transmetre aquests valors morals tant importants per a conviure

en la societat, però no ha estat el pilar fonamental.

CURIOSITAT...

“Los nuevos vecinos”, un còmic per a prevenir la xenofòbia i el racisme

Buscant a Internet he trobat un còmic que es titula “Los nuevos vecinos”, el qual és una proposta educativa innovadora que té com a propòsit prevenir la xenofòbia i el racisme entre els adolescents. Aquesta iniciativa és impulsada pel Govern Basc i realitzada amb la col·laboració de la Fundació EDEX. Consisteix en un espai digital que gira entorn a un còmic trilingüe (castellà, Inglés i Euskera), en què les històries que s’hi presenten inviten a nens i nenes entre 11 i 14 anys a reflexionar sobre la convivència intercultural, els valors cívics i els processos migratoris.

A més, seguint el model d’escola inclusiva, pretén potenciar  un aprenentatge actiu, basat en el model d’educació en habilitats per a la vida, així com fomentar les competències socials i ciutadanes que afavoreixen la convivència entre persones d’origen i cultures diferents. Les 10 habilitats en les que es centra aquesta proposta són: auto- coneixement, empatia, comunicació assertiva, relacions interpersonals, presa de decisions, solució de problemes i conflictes, pensament creatiu, pensament crític, maneig d’emocions i sentiments i de tensions i estrés.

Personalment penso que la creació d'aquest còmic és un bon recurs per a inculcar als infants i adolescents valors tant importants com l’empatia, relacions interpersonals, l’acceptació de l’altre, la recerca de respostes educatives als problemes socials, entre d’altres, per a prevenir el racisme i la xenofòbia. I ensenyar-los la diversitat cultural com un aspecte positiu i enriquidor per a la nostra societat.

PRIMERA REFLEXIÓ: ÉS POSSIBLE EL CANVI D’ACTITUD RACISTA?

Una pel·lícula que reflecteix molt bé el tema del racisme i com és possible el canvi d’actitud racista és l’anomenada “Salomón”.

El visionat d’aquesta pel·lícula m’ha fet veure clarament que sí que és possible el canvi d’actitud racista. Fent referència en ella, penso que l’home gran no està acostumat a veure gent nouvinguda al seu poble i no els accepta a causa de la seva diferència cultural i física.

Moltes vegades es jutja a la gent immigrant sense conèixer a l’individu, només pel simple fet que no ha nascut al nostra país, “que ve de fora” o perquè no té el mateix color de pell que nosaltres. Es tenen prejudicis de les persones d’altres països i cultures a causa del desconeixement que en tenim d'ells i el camí més fàcil és rebutjar-los i aïllar-los de les nostres vides, fet que pot provocar la seva marginació. Sovint l'estat d'opinió de la nostra societat, la qual ressalta les experiències o fets negatius dels immigrants com pot ser el fet de que s'aprofitin dels ajuts oficials, ja siguin econòmics, sanitaris o socials..., també que participin en fets delictius com robatoris i atracaments, treball il·legal...,  és una de les causes de la marginació d'una bona part de les persones nouvingudes. Per tant, es crea una opinió generalitzada de que tots els immigrants són o poden ser conflictius. D'altra banda, no tenim en compte la part positiva de la immigració, com per exemple que fan feines que nosaltres rebutgem per pura comoditat, tampoc valorem l'enriquiment cultural i social que suposa la convivència amb els nouvinguts i personalment penso que trencar les barreres entre cultures, races i models de viure és un camí cap a l'enriquiment i maduració personal.

Penso que moltes vegades no es donen oportunitats a la gent nouvinguda i que això fa que no s’acabin d’integrar. Per aquest motiu, si els consideréssim com un igual a nosaltres segurament moltes de les actituds racistes canviarien, ja que podríem conèixer a la persona com a tal, no com un nouvingut.

Finalment, crec que no fa falta una recompensa material per a canviar l’actitud racista, com s’ha vist en la pel·lícula de Salomón, sinó que el que crec que seria necessari és tot un treball o campanya de sensibilització, provocant un canvi d'actitud de la societat cap al col·lectiu immigrant. 

EL PRIMER DIA…

En primer lloc haig de dir que el primer dia de l’assignatura m’ha sorprès positivament ja que ha estat original i amè i hem tractat el tema del racisme, el qual m'interessa molt.

Un cop s’ha presentat l’Enric, el professor, ens ha convidat a fer una activitat sobre el Racisme, la qual consistia en posar-nos un seguit d’opinions, com per exemple “En general, la gent és racista?” i havíem de puntuar cada afirmació de l’1 al 5, és a dir, de gens d’acord a totalment d’acord. Cada afirmació havia d’estar puntuada des de l’opinió personal, del què pensa el nostre entorn fins què creiem que pensa el món en general. Un cop fet això hem comentat globalment alguna de les afirmacions, com per exemple si els immigrants tenen més avantatges enfront a nosaltres a causa de les ajudes que se’ls ofereix, o si hauria de ser diferent la formació als nouvinguts..., després les hem comparat amb els companys i hem reflexionat sobre elles. 

Personalment, destaco aquesta activitat molt positivament, ja que és una bona manera d’introduir-nos a l’assignatura i fer-nos reflexionar sobre el tema.

Seguidament l’Enric ens ha explicat el funcionament, metodologia, temari, objectius i l’avaluació de l’assignatura.

A l’última part de la classe ens ha posat un vídeo, anomenat Salomón, en el qual es reflecteix el canvi d’actitud d’un home racista, en aquest cas per una recompensa material.

Finalment, vull dir que he sortit molt satisfeta de l’assignatura i amb moltes ganes d’aprendre, ja que crec que em pot aportar i puc aprendre aspectes molt interessants, per a créixer una mica més com a persona i endinsar-me una mica més en aquest món, de la Interculturalitat i Immigració.

I ja per acabar, en relació a aquest tema, m’agradaria destacar una notícia que he trobat al diari “El País”, la qual va tenir molt ressò quan va succeir, "Agresión racista en un tren de Barcelona". Els fets van ocórrer el 7 d'octubre de 2007, al vagó d'un tren dels Ferrocarrils de la Generalitat, quan un jove de 21 anys es fixa en una menor sud-americana, la qual viatjava sola. El jove, amb una actitud clarament racista, la va insultar i agredir vàries vegades pel simple fet de ser equatoriana. Finalment va ser condemnat a 8 mesos de presó, va haver de pagar una multa de 360 euros per a una falta de maltractament i va haver d’indemnitzar a la víctima amb 6000 euros, pels danys morals que li va causar l’agressió.

Aquest succés al tren és un clar exemple d’actitud racista, ja que el jove agredeix i insulta a la menor pel simple fet de ser d’un altre país, de la seva diferència cultural i física, ja que en cap moment es veu com la noia provoca al jove. Fets d’aquest tipus avui dia són freqüents, per aquest motiu penso que seria important donar-los més pes i prendre mesures considerables per a intentar aturar-ho.

Tot seguit us adjunto la notícia:

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Agresion/racista/tren/Barcelona/elpepusoc/20071022elpepusoc_8/Tes

I el visionat del vídeo, per a què veieu l'escena:

http://www.elpais.com/videos/espana/Detenido/hombre/agredio/joven/ecuatoriana/metro/Barcelona/elpepusoc/20071022elpepunac_11/Ves/

PRESENTACIÓ...

Em dic Anna Mata Ollé, visc en un poble de l’Alt Penedès anomenat Sant Pau d’Ordal, tinc 22 anys i estic estudiant Tercer de Pedagogia, a la Universitat de Barcelona.

Relacionat en el món educatiu he treballat de monitora de menjador escolar i en una casa de colònies a Altafulla.

En aquest blog hi exposaré reflexions personals, notícies, vídeos, anècdotes, vivències… relacionats amb el tema de la Interculturalitat, com per exemple  temes tant importants com el racisme, la immigració, la diversitat...

Espero que us agradi!